Un camí cap a l'autèntic autoconeixement

NUTRICIÓ PSICOLÒGICA: CARÍCIES, RECONEIXEMENTS, EMOCIONS I CONTACTE HUMÀ

Psicologia humanista i necessitats humanes

El filòsof de la Grècia antiga Aristòtil ja va definir el ser humà com un animal social i, a l’època contemporània, els psicòlegs humanistes són els que han fet més èmfasi en la seva naturalesa gregària. Autors com Abraham Maslow, Carl Rogers o Eric Berne han construït part dels seus models psicològics en base a les necessitats humanes de reconeixement i intercanvi social.

Un reconeixement o carícia és un estímul mitjançant el qual ens adonem de la nostra existència a través dels altres. Cada dia, en cada moment, tant sols el fet de comunicar-nos amb d’altres persones, ens porta a donar-nos reconeixements. Uns són espontanis i altres provocats. Uns són mes potents i altres menys. Uns són simplement l’expressió d’un ritual (una salutació, una felicitació el dia de l’aniversari…). D’altres són mes profunds, íntims i emocionals (una abraçada, una conversa íntima, un petó…). Les carícies o reconeixements vénen a significar psicològicament el que suposen les calories per a la nostra necessitat de nutrició biològica. Els reconeixements responen a la necessitat de nutrició psicològica.

Sens dubte, la naturalesa humana ens condueix a preferir les estimulacions o carícies positives abans que les negatives. Però quan rebre aquestes se’ns presenta com a massa difícil o impossible, el nostre sistema nerviós s’entrena per buscar algun altre tipus d’estimulació, encara que sigui negativa.  I preferim les negatives abans que ser ignorats. Tal com diu un famós refrany: “Estima’m o odia’m, però no m’ignoris”. Des d’aquest enfocament de la necessitat humana de reconeixements, podríem trobar explicació a certes conductes que sorprenen en relacions humanes i que a les que aparentment no trobem explicació: perquè una persona sembla que busqui cridar l’atenció d’una forma exagerada, fer-se el protagonista de la situació, destacar en excés per algun motiu o adoptar actituds o extravagants? En qualsevol d’aquests casos, les persones aconsegueixen respostes de rebuig per part del seu entorn i molt possiblement aquestes conductes distorsionades o fora de lloc o context estiguin motivades per una falta de reconeixements i, per tant, una recerca d’aquests (ja sigui positius o negatius).

Tipus de reconeixements o caricies

Reconeixements condicionals positius

Reconeixement positiu d’una cosa específica, una qualitat, un treball, una feina ben feta, un assoliment, una característica concreta…

Reconeixements incondicionals positius

Reconeixement positiu de la persona com a persona. És més genèric, més abstracte, més personal, més íntim i, com a tal, generalment, té un efecte més potent.

Reconeixements condicionals negatius

Reconeixement negatiu d’una cosa específica mal feta, d’una qualitat que no ens agrada l’altre, una observació negativa sobre una conducta en concret…

Reconeixements incondicionals negatius

Reconeixement negatiu de la persona com a persona. Són els que tenen efectes mes destructius en la comunicació, ja que suposen una negació de l’altre.

TIPUS DE RECONEIXEMENTS

Estructuració del temps i caricies o reconeixements

Una classificació curiosa i il·lustrativa sobre el tema de les caricies és la que fa Eric Berne (recordem, un dels precursors de l’Anàlisi Transaccional, ja tractat en altres posts). La manera en què ens estructurem el temps de la nostra vida per trobar la mida del contacte humà que necessitem l’explica l’autor a través dels segünts conceptes.

La retirada

És el temps que utilitzem de la nostra vida per aïllar-nos, recluir-nos, estar sols, somiar desperts. Són estones necessàries a la vida, però quan estem anclats en elles, queda exclosa la caricia social i genera malestar quan són massa freqüents i no voluntaris.

Els rituals

És el temps que dediquem a saludar-nos, felicitar-nos quan és el sant, desitjar bon cap de setmana… Diguem que són intercanvis necessaris per a la vida social i que suposen un reconeixement social sense massa esforç, però es poden convertir en automatismes que poden dificultar l’espontaneïtat.

Els passatemps

Són les converses que cerquem quan compartim un espai de forma no voluntària, per exemple el típic i tòpic cas de l’ascensor; parlem del temps, de fútbol, de moda… No acostumen a crear conflictes i faciliten l’apropament als altres, però a la llarga són avorrits, superficials i generen una sensació de carència comunicativa.

Les activitats

Són els intercanvis que sorgeixen arran del desenvolupament d’una activitat comuna i compartida: el treball, una afició… Motiven i són indispensables per a la realizatció dels nostres objectius, però en excés esgoten i tallen la intimitat.

La intimitat

Són les estones que dediquem a expressar-nos obertament, compartir sentiments, vivències, ens abracem, ens apropem amb complicitat, fem l’amor… Són aquells moments en que el temps “passa volant” i no voldríem que el contacte s’acabés. Porta a la més plena satisfacció personal.

Jocs psicològics

Ens comuniquem amb “trampes” insconscients, amb missatges de doble fons, “jugant” a la víctima, al salvador o al perseguidor. Són un tipus d’intercanvi que ens condueix a la insatisfacció, les discussions, els retrets… i que ens esgoten psicològicament, entrant, sense voler, en un cercle viciós de relació tòxica i contaminada.

Heu plantejant de quina manera repartiu el temps de la vostra vida quan us relacioneu amb les persones que us envolten?

La pandèmia de la desnutrició emocional

Ja sigui causat per un virus natural o de laboratori, la pandèmia del COVID-19 no és tant sols la pandèmia que ens està debilitant des de fa ja gairebé un any. Estem jugant unes cartes perilloses, que una vegada posades boca amunt sobre la taula, no ens llegeixen tota la veritat. Aquestes cartes, una vegada aixecades, airejen altres virus que s’extenen tant invisiblement com el coronavirus: el de la por, les mentides, la desinformació, la manipulació, la culpabilització, la censura, l’aïllament, el distanciament… No em posaré a opinar sobre temes respecte els que no tinc prou informació i coneixement, com pot ser la gestió sanitària, o la gestió política o la gestió de la informació de tots els fets que estan esdevenint des del març de 2020. Potser algun dia ho faré, quan tingui ordenats una sèrie de sentiments, dades i vivències respecte a tot el que està passant. Només llençar en forma de pregunta un petit pensament per fer-me entendre, que uneix sanitat, política i mitjans d’informació: perquè cap emissora “oficial” de ràdio o televisió (al menys que jo hagi vist o escoltat) no ha portat a cap tertulià que defengui, per exemple, les raons científiques i mèdiques de no vacunar-se?

Bé, en tot cas, el que vull introduir en aquest post són els efectes nocius per al ser humà de l’obligació de distanciar-nos fisícament dels éssers propers. S’han mesurat, o s’intenta fer-ho, els efectes i conseqüències que pot tenir per l’equilibri bio-fisio-psicològic la prohibició del contacte humà? Dit en d’altres paraules, a un ser ja de per sí debilitat per una edat avançada, o per una altra malaltia, o per la mateixa solitud que pot suposar viure en una residència, que li pot suposar un aïllament social encara més sever? No oblidem que l’estat emocional positiu reforça el sistema immune i que el contacte humà és un factor fonamental per un adequat estat emocional. Potser que arribi ja el moment de posar una mica en entredit determinades suposades veritats absolutes que formen part d’un paradigma mèdic convencional i tal vegada obsolet? Fa uns anys vaig escoltar un conegut cirurjà que explicava que es feia creus de que avui en dia encara no hi hagués ni una assignatura de psicologia a la carrera de medicina. D’altra banda, els meus pares han emmalaltit de COVID tots dos, primer un i després l’altre durant tres mesos. En aquest període mai s’han volgut separar, han begut del mateix got i han dormit al mateix llit, anant tot el dia sense mascareta per casa. Ambdós has superat la malaltia.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: