Un camí cap a l'autèntic autoconeixement

MOLTES GRÀCIES DUNA

Ahir pel matí, quan ens van trucar de l’hospital on et vas haver de quedar, el sol es mantenia encara al cel, igual com una llum d’esperança ho feia dins del meu cor. No volia massa, perquè la noticia que desitjava era que tot plegat no fos més que un procés infecciós a l’intestí. Però la veu del veterinari que va començar a parlar des de l’altra costat del telèfon em va sonar a discurs premeditadament pausat i controlat. De seguida vaig percebre la seva intenció de preparar-me a través d’un missatge construït a consciència. Les males noticies ben dites van inundar els meus timpans i es van anar expandint de forma inexorable, contaminant les meves neurones com un riu d’oli brut, a l’hora que el cel es va anar enterbolint de núvols grisos. No hi havia massa opcions, només dues. La primera: provar quatre sessions de quimioteràpia amb una esperança incerta de vida de 6 mesos. La segona: subministrar-te la injecció que t’alliberaria de patiments. La meva primera llàgrima s’escorria per la cara mentre penjava el telèfon, a l’hora que els quatre ens foníem en una abraçada dolorosa i solidària. Només els laments colpidors trencaven el dur i necessari silenci, mentre el cel plorava a fora al jardí, on tantes vegades t’estiraves a prendre el sol. En poc temps, ja que no en teníem massa, vam haver de decidir el teu viatge. Com gairebé sempre a la teva família, Duna, vam estar tots d’acord en les coses realment importants.

Sobre les dues del migdia, la Silvia i jo et vam venir a buscar. Massa llarg el trajecte de mitja hora, per una autopista buida, ella davant conduint i jo al darrera, ambdós amb guants de làtex i mascareta. Era com estar immers en una pel·lícula dolenta de ciència ficció o en un malson d’aquells dels que et vols despertar i no pots. Ja davant de la clínica, ens van fer esperar fora cinc minuts eterns, fins que et vam veure aparèixer per darrera els vidres. Estaves contenta de veure’ns, com sempre, remenaves la cua i lluïes aquella expressió d’agraïment infinit i incondicional que mai no oblidaré. Vas venir fins nosaltres com si res no et passés, vam pujar al cotxe i vam tornar a casa.

Vam substituir el nostra dinar per alimentar-te de carícies i atencions, iniciant així el nostre comiat. Tots al voltant teu, per torns o plegats, regàvem el teu ser amb gotes salades d’estimació. Fins i tot el Drac, nervi pur, es va jeure amb nosaltres i va respectar el ritual. No et movies i ens miraves i estic segur que comprenies el que et volíem dir: t’estimo, ho sento, moltes gràcies, et trobarem a faltar… fins sempre.

A l’hora decidida pels quatre, les 5 de la tarda, vam anar a la consulta de l’Àlex (moltes gràcies Àlex per la teva humanitat) i ens va acompanyar i ajudar amb la seva professionalitat a donar-te pau. Et vas anar dormint mica en mica, amb el contacte i l’energia de les nostres vuit mans i les nostres quatre ànimes. Així ens vam assegurar que sempre ens notaries al teu costat i que tu sempre estaries amb nosaltres. Només ens separarà un llindar invisible que ens manté en diferents dimensions que formen un tot. Nosaltres et veurem cada dia per casa, pels camps verds, per la platja… allà on anem, i estic segur que tu seràs feliç veient-nos des d’on estiguis.

Allà quarts de set van caure quatre gotes i després va sortir el sol. Feia temps que no veiem un Arc de Sant Martí tant ben definit, tant colorit i tant immens, de costat a costat de la cúpula blava. Duna, tant bon punt has tocat el sostre invisible l’has il·luminat i l’has pintat de colors, com has fet amb les nostres vides durant aquests vuit anys i mig.

Moltes gràcies Duna, amiga, per fer-me gaudir de tantes petites coses i per ensenyar-me tant i tant, sobre el respecte, la fidelitat i l’estimació incondicional.

Duna, com diuen la Sandra i la Carla, a partir d’avui brillarà un estel més al cel i et demanen que volis molt i molt alt, petitona, que sempre estaràs amb elles i formaràs part de la nostra familia i que sempre viuràs en la seva memòria i el seu cor.

Ah! I aquest matí ja hem tingut noticies de tu Duna! La Silvia, quan tanca el ulls, et veu enmig d’un camp verd, ple de flors blanques, grogues i vermelles amb d’altres gossos i gosses com tu, feliços i satisfets d’haver viscut.

Fins sempre.

30 de març de 2020

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 thoughts on “MOLTES GRÀCIES DUNA”

%d bloggers like this: