Un camí cap a l'autèntic autoconeixement

EL VIATGE DE LA KENYA (5 de 10)

Llocs i moments que formen part de nosaltres

Jo crec que tots tenim el nostre petit paradís familiar. Aquell lloc no habitual que hem compartit i que hem gaudit junts amb els membres de la familia més propera. Jo recordo aquells dies d’estiu que passava amb els meus pares i els meus germans a Torre de la Mora, trencant la rutina de tot l’any. No era un lloc que es pogués definir com la setena maravella del món, però sí un espai – parèntesi que ens servia per estar més propers, a l’hora que entrenar habilitats tant útils a la vida com la paciència i l’empatia.

L’agost de 2016 ens va reunir deu dies seguits els cinc junts a Formentera. L’Alexandra i la Carlota ja tenien 11 i 17 anys respectivament i darrerament eren poques les oportunitats que teníem de coincidir tota la família compartint aficions comunes. Aquesta entranyable illa és un nexe d’unió emocional per als quatre, així que era una assignatura pendent emportar-nos la Kenya al nostre racó de desconnexió del món. El viatge d’anada ens va regalar un munt de petits entrebancs traduïts en quilòmetres de cotxe, onades generoses i marejos per a tothom. Al cap i a la fi, foteses insignificants comparades amb els bocins de felicitat que anàvem a trobar: estirar-se damunt la sorra clara i abandonar-se al poder del sol, respirar les bafarades de perfum d’aigua salada, experimentar conscientment el valor de no fer res, caminar a la nit entre les cases blanques i els carrers relaxats de Sant Francesc i Sant Ferran, capbussar-se i enamorar-se de les aigües cristal·lines i turquesa, endormiscar-se per la tarda escoltant les cigales…

Sensacions i vivències que formen part de nosaltres

De la mateixa manera que romanen en la nostra memòria determinats llocs i moments viscuts, el mateix passa amb determinades sensacions experimentades que queden incrustades en alguna altra part del cervell i que voldrien tornar a reviure. I quan les cerquem conscientment, no aparèixen. I el dia menys pensat, en el moment més inesperat, una olor, un sò, una fragància… ens fa revifar la flama en les brases mig apagades i connectem de nou amb el plaer de viure.

Una nit, estirat sota un pi, embadalit per l’olor de la nit i hipnotitzat pel pul·lular dels estels, començava a somiar que la lluna m’acariciava la cara. Mentre això passava, algú es va adonar que era l’hora del circuit nocturn. Una pota em sacsejava curosament el braç i una llengua calenta i agraïda em llepava la galta i em despertava dolçament, tot agitant la cua i convidant-me a treure’m la son de les orelles.

Anem Kenya, és la teva hora. I en endinsavem entre els pins del bosc que vorejava les roques properes al mar, perseguint sons reals de sers imaginaris que apropaven encara més, sense adonar-se, dues ànimes impregnades de fidelitat i complicitat.

LLOCS I MOMENTS QUE FORMEN PART DE NOSALTRES

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: