Un camí cap a l'autèntic autoconeixement

EL VIATGE DE LA KENYA (4 de 10)

La importància d’un comiat

Un comiat no suposa una trencament definitiu; és un canvi en la relació. És un camí que ens condueix cap a un impàs on dues dimensions caminen paral·leles. Dimensions que es tornaran a fondre en una ningú sap quan. És una creença, ho reconec, potser per minvar passatgerament la incòmode tristesa.

En arribar del maleït trajecte contaminat del manipulat virus del segle, després de venir-te a buscar del maleït hospital on et van diagnosticar el maleït, irreversible i mortal tumor a la melsa, vam substituir el dinar per alimentar-te de carícies i atencions, continuant així el nostre comiat. Al voltant teu, per torns o plegats, regàvem el teu ser amb gotes salades d’estimació. També el Luc, nervi pur, es va jeure a la vora i va respectar el ritual. No et movies i ens contemplaves. Estic segur que comprenies el que et volíem dir: t’estimo, ho sento, moltes gràcies, et trobarem a faltar, sempre formaràs part de nosaltres… fins sempre.

Amb le teva mort creixeriem i reforçariem el pensament de la gran equivocació dels qui decideixen no tenir mai una mascota pel patiment previsible quan aquesta desaparegui físicament.

Adéu, Kenya, adéu

Consensuat per tots, a les cinc de la tarda vam anar a la consulta del Víctor i ell ens va ajudar a donar-te pau. Et vas dormir de mica en mica, amb el contacte i l’energia de les nostres vuit mans i les quatre ànimes. Així ens vam assegurar que ens notaries al teu costat anessis on anessis i que tu acompanyaries els nostres cors allà on fóssim. Tant sols ens separarà un llindar invisible que ens manté, de moment, en diferents dimensions. Cada dia et trobarem per casa, pels camps florits, per la platja… allà on anem, i estic segur que tu seràs feliç veient-nos des d’on estiguis.

FINS SEMPRE KENYA

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: