Un camí cap a l'autèntic autoconeixement

COMPORTAMENT HUMÀ: JUNG O UN PASSEIG PER L’OMBRA

El psicòleg Carl Gustav Jung va definir l’ombra como allò que una persona no desitja ser.

Contradiccions dels comportament humà

Aquest matí hem anat a la muntanya amb el Drac amb la intenció d’estar en contacte amb la naturalesa i gaudir una estona d’ella. Ho fem quasi cada dia des de fa gairebé dos anys, temps que fa que conviu amb nosaltres.

Cada vegada més sovint ens trobem amb imatges depriments com la que mostra la foto d’aquest post. Quan això passa, és un cop baix que em fa esvair una mica més l’idea de que l’essència humana és bona per naturalesa.

Perquè un ser humà fa accions autodestructives? El bosc, l’aire, l’aigua, els animals, tot, som nosaltres. I si no ho respectem, no ens respectem a nosaltres mateixos i ens estem agredint, ens auto-lesionem.

Per calmar el meu neguit, torno a pensar que una acció agressiva com la que descriu la foto és una resposta emesa des de la ràbia. I que la ràbia esdevé com un efecte davant de l’experimentació d’una injusticia. I que la solució pot estar en el diàleg, ja sigui amb un mateix o amb algun interlocutor extern.

L’ombra que ens acompanya

Conèixer algunes idees de la teoria junguiana em va ajudar a veure determinats fets des de perspectives diferents.

La psicòloga Connie Zweig parla del cas del Dr. Jekyll i Mr Hyde per Il·lustrar la doble cara que tota persona humana mostra en diferents situacions de la vida. En la novela de R. L. Stevenson, un amable i altruiste científic, acaba convertint-se en un violent i cruel Mr. Hyde.

Aquest clàssic que treu de nou el tema de la dualitat del bé i del mal, com ho han fet moltes altres vegades contes i històries a través de personatges arquetípics, ve a explicar expressions conegudes del tipus «no era jo mateix», «era com si estigués posseït» o «es comportava de forma irreconeixible».

Potser cadascú de nosaltres porta dins un Dr. Jekyll y un Mr. Hyde, una persona aagradable a la vida quotidiana i un altre ens fosc i perillós que només surt en algunes ocasions.

Gairebé segur que la persona causant del dantesc paissatge de la foto és un ser amb grans qualitats que el fan ser estimat i admirat pels qui el coneixen, però també capaç de no ser conscient de que el segueix permanentment la seva ombra autodestructiva.

Un passeig per l’ombra


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
A %d blogueros les gusta esto: